Biomassa

Biomassa

Què és la Biomassa?

La biomassa vegetal és la matèria constituïda per les plantes. L’energia que conté és l’energia solar emmagatzemada durant el creixement de les mateixes mitjançant el procés de la fotosíntesi. Per aquesta raó, la biomassa, si es realitza dins un cicle continu de producció i utilització, constitueix un recurs energètic renovable i respectuós amb el medi ambient.

Cremant combustibles fòssils com el gas o el gasoil per a la calefacció, es transfereix i s’acumula carboni a l’atmosfera, element promotor de l’efecte hivernacle. Contràriament, la combustió de la biomassa no contribueix de cap manera a l’efecte hivernacle, ja que el carboni que s’allibera cremant fusta procedeix de la mateixa atmosfera i no del subsòl com passa en el cas del gasoil o del gas.

L’ús de la biomassa no només és beneficiós pel medi ambient, sinó també per l’estalvi, ja que en igualtat de calor produïda, els biocombustibles tenen un cost menor que els combustibles fòssils.

Beneficis de la biomassa

A grans trets podem catalogar els principals beneficis de la biomassa en els següents grups:

Beneficis ambientals

  • Balanç de CO2 neutre degut al fet que es considera que es tanca el cicle natural del carboni.
  • Emissions de SO2 (causant de la pluja àcida) molt inferiors a les emeses per combustibles fòssils convencionals.
  • Una gestió sostenible de les masses forestals eviten problemes de contaminació ambiental com l’erosió o la desertització.
  • Reducció de la càrrega de combustible forestal al bosc, factor clau en la reducció de riscos d’incendis forestals.
  • Construir edificis amb instal.lacions tèrmiques alimentades per biomassa fa disminuir notòriament les emissions de CO2 anuals vinculades a la explotació de l’edifici, i per tant, en millora la seva Qualificació Energètica.

Beneficis econòmics

  • Incentivació de la gestió forestal sostenible econòmicament i mediambientalment, així com dinamitza el mercat forestal valoritzant els seus productes i subproductes.
  • Reducció de la tassa de dependència energètica de països tercers.
  • Modernització del teixit industrial com la creació d’activitat industrial en àmbits rurals.
  • Contribució del desenvolupament local del territori mitjançant la gestió silvinícula dels boscos.
  • Seguretat en els preus dels combustibles ja que els mercats de biocombutibles son locals i no estan sotmesos als mercats internacionals.

Beneficis socials

  • Creació de nous llocs de treball en l’àmbit rural de forma directa i indirecta.
  • Disponibilitat de nous béns i serveis.
  • Desenvolupament sostenible del medi ambient rural.
  • Important camp d’innovació tecnològica.

Tipus de calderes

Existeixen en el mercat diferents tipus de calderes de biomassa. Algunes són totalment automàtiques i altres semiautomàtiques o totalment manuals. És important escollir un model que s’ajusti a les necessitats de confort en cada cas en particular.

Hi ha calderes de biomassa que només permeten la combustió de biomassa amb granulometries molt homogènies.

N’hi ha d’altres que permeten cremar gairebé qualsevol tipus de biomassa, aquestes són les anomenades calderes policombustibles. Les calderes policombustibles porten varis sistemes de control que ajusten la caldera al tipus de combustible que es crema a amb l’objectiu d’aconseguir sempre la major eficiència energètica i el mínim d’emissions .

Les calderes de tecnologia més avançada, disposen, fins i tot, d’una sonda Lambda que mesura en temps real el niell d’oxigen en la sortida de fums i, d’aquesta manera, s’ajusta la combustió per tal que sigui el més perfecte possible, fins i tot si hi ha alteració en les característiques del combustible.

Com funciona una caldera de biomassa?

Una caldera de biomassa funciona exactament igual que una caldera de combustibles fòssils. L'única diferència és que no crema combustibles fòssils i per tant s’aconsegueix un important estalvi econòmic en la compra del combustible i una gran disminució de les emissions de carboni i sofre. Les instal·lacions de calderes de biomassa tenen períodes d’amortització que oscil·len entre un i cinc anys en la majoria dels casos.

La majoria de les calderes de biomassa disposen d'un dipòsit incorporat de combustible (tremuja) que pot assumir autonomies de fins a un mes. Quan es desitja una autonomia més gran es pot muntar un dipòsit de combustible més gran (sitja). Les sitges poden ser de vàries formes, grandàries, i de diferents materials. Normalment, si es disposa d'espai, es dissenya la sitja per abastir una autonomia d'un any.

El transport del combustible entre la sitja i la tremuja es fa de manera totalment automàtica. Normalment la biomassa es mou entre dipòsits per mitjà de cargols sense fins encara que també es pot utilitzar un sistema de pressió neumàtica, (per succió).

Depenent de la grandària de la instal·lació i del tipus de combustible s’optarà per un o altre sistema de transport.

Facebook Twitter Google+ Pinterest
×

Log in